Boli, statues et statuettes dans la religión Bambara

TATA CISSÉ, Youssouf

Boli, statues et statuettes dans la religión Bambara

A: « magies », editat per musée Dapper. Ed Dapper, 1996. Publicació nº 24
ISBN: 2-906067-35-0
Dipòsit legal: Novembre, 1996

Des del punt de vista dels Bambara, els “boli”, les estàtues i els ninots o nines (d’embruixament) ocupen els primers llocs entre els objectes més sagrats de la seva religió, fins i tot abans que les màscares.

(…)

El “boli” es, per definició, la manifestació de la força vital, l’energia d’un esperit divinitzat al qual serveix de receptacle. De fet, segons nombrosos iniciats, el mot “boli” prové de l’alteració del vocable “bòli”: sortida, emanació, manifestació d’un esperit superior. En el seu remarcable diccionari “La llengua mandingue i els seus dialectes”, Maurice Delafosse fa eco d’aquesta accepció del terme “boli”: “Representació material o estatge d’un esperit divinitzat, objecte consagrat a una divinitat, ídol, objecte sagrat damunt del que s’hi realitzen els sacrificis i els ritus de culte d’un esperit i per extensió, la mateixa divinitat.”

Així, la creença reconeix al “boli” la capacitat d’activar, en funció de la seva naturalesa, les accions més variades: fer ploure, afavorir els naixements, posseir un individu, l’endevinació, guarir els mals més diversos, matar, etc. Aquesta creença és més arrelada en l’esperit del Bambara iniciat en la mesura que sap que el “boli” està situat sota el segell d’un signe diví’ (“man ti”) encarregat de promoure i d’intensificar la seva acció. Cal notar que els “man ti” (denominats igualment “ti ba”, signes mares, fonamentals, sagrats), en nombre de dos-cents seixanta sis, es consideren la base de la creació i la font de tota vida, fonament i sement de tot coneixement. Es pot dir que el “boli” és un objecte molt sagrat.

(…)

Donem fe que els “boli” constitueixen l’ànima de l’univers. Ànima de l’univers, els “boli” també en son el concentrat orgànic i dinàmic. Es per això que en la seva confecció hi entren els materials més diversos reunits per individus “purs”: nens i nenes impúbers, homes i dones de fidelitat notòria.

Essencialment aquests materials estan constituïts, segons la naturalesa del “boli”, d’argiles negra, blanca o vermella, de fulles, d’escorces, d’arrels i de fustes de vegetals sovint reduïts a pols. També amb teixits especials, sobretot “dali da fini”, “teixit de la gran creació” o “gèrè fini”, “teixit vermell viu”. Aquests teixits simbolitzen respectivament la via làctia de la qual cada estrella representa l’ànima “nin” d’un ésser viu, la prosperitat, el poder i l’ardor solar del “boli”.

La creació de l’objecte comença fent una pasta d’’argila amb l’ajuda de líquids purs i intangibles: aigua que prové del domini de Faro (basses i pous sagrats, i del riu Níger), o també líquid amniòtic, i finalment, en alguns casos, amb mel. Des del moment que la pasta comença a prendre cos, es salpica regularment amb farina de matèries vegetals que ja hem mencionat, i es mescla el tot. Aquesta operació que és la gestació del “boli” es realitza en una carbassa nova que té per nom “flen kaba”, carbassa-cel. Després es posa el “kisé” o gra energètic de l’objecte, en una bola de pasta. Generalment es tracta d’un aeròlit, una pedra de llamp, un tros d’or, de plata o de coure vermell. L’aeròlit i la pedra de llamp simbolitzen el poder celestial, l’or la puresa, la plata, la visió clara de les coses, el coure vermell l’ardor del sol.

Llavors comença el modelatge del “boli” a l’entorn d’una armadura feta de branques, i la forma es determina a poc a poc.

La confecció d’un “boli” pot durar una jornada sencera. En principi té lloc dins l’àmbit d’un bosc sagrat, sempre lluny de la observació dels profans. S’acompanya, segons el cas, recitant pregàries, declamacions dels noms i atributs de Deu i de genis “nyanan”, i de sessions musicals. Entre els caçadors, els xantres interpreten secretament els grans himnes de caça.

La operació final que dona vida i activa al “boli”, consisteix en un veritable ritus d’investidura. En primer lloc es fa compren el cobriment de l’objecte amb l’ajuda d’una tela negra, blanca, vermella … o d’una placenta que preferentment hagi embolcallat bessons, tal i com es produeix en alguns animals; després esdevé el traçat, sobre el cos, del signe “tii” que condicionarà la seva identitat, amb aigua, carbó de fusta o de tinta tradicional “da ba” (mot que significa, des d’un punt de vista exegètic “gran verb”, “verb sagrat”, “Creador”); per últim es farà un sacrifici de gossos, de galls, o de bocs, i es recollirà la sang a dins la carbassa cel que ha servit per pastar la massa inicial a fi d’untar el cos del “boli” per a mantenir la seva vida.

No diu la tradició Bambara: “Boli bèè n’a da kan, boli bèè n’a sòn kan? És a dir: “A cada “boli” una veu, un missatge (governant) la seva creació, a cada “boli” un missatge, una pregària per acompanyar el sacrifici (que li sigui destinat)”. El que significa que la naturalesa ‘íntima d’un “boli” està en funció tan dels materials que entren en la seva constitució, com de les veus pronunciades, les divinitats i genis anomenats per la seva confecció, i de les pregàries dites per la mobilització de l’energia que inclou. Així, un “boli” de “komo” és diferent d’un “boli” de guerra, i a la vegada diferent d’un “boli” de caça. El primer, per exemple, no comporta tela vermella i no rep sacrificis humans, detall que caracteritza al segon, ja que damunt seu s’immolen els enemics vençuts.

Youssouf Tata Cissé
Fragments de l’article
Boli, statues et statuettes dans la religión Bambara. P. 145-9