De lo espiritual en el arte

KANDINSKY, Vasili

De lo espiritual en el arte

Barcelona: Ed. Paidos Ibérica. 1996
ISBN: 84-493-0315-X
Dipòsit legal: B-32.772/1999

Cézanne, l’investigador de la nova llei de la forma, es plantejà el problema per un altre camí, el més a prop dels medis pictòrics purs. Covertí una tassa de te en un ésser animat o, millor dit, reconegué un ésser en aquesta tassa. Elevà la nature morte a una alçada a on les coses exteriorment “mortes” cobren vida.

INTRODUCCIÓ

(…)

…cada període de cultura produeix un art propi que es pot repetir. L’intent de reviure principis artístics d’altres èpoques, produeix obres d’art que són, com a molt, un nen mort abans de néixer. Per exemple, en absolut podem sentir i viure interiorment com els antics grecs. Els esforços per posar en pràctica els principis grecs de l’escultura, per exemple, només crearan formes similars a les gregues, però la obra quedarà inanimada per sempre. Aquestes són com les imitacions d’un mico. Exteriorment els moviments del mico són idèntics als humans. El mico seu i sosté un llibre davant dels seus ulls, el fulleja i adopta un aire de gravetat, però el sentit interior d’aquests moviments no existeix en absolut.

Però si que existeix un ensenyament extern de les formes artístiques fonamentat en una gran necessitat. La semblança de les aspiracions espirituals en tot el medi moral-espiritual, l’aspiració de finalitats que, després de perseguides, varen ser oblidades; és a dir, la semblança del sentir íntim de tot un període, lògicament acostuma a conduir a la utilització de formes que, en un temps passat, varen servir eficaçment a les mateixes tendències. D’aquesta manera sorgí en part la nostra simpatia, la nostra comprensió, el nostre parentesc espiritual amb els primitius.

De la mateixa manera que nosaltres, aquests artistes purs intentaren reflectir en les seves obres únicament allò essencial; la renúncia a la contingència externa sorgí per si mateixa. (pag. 21)

(…)

EL CAMBI DE RUMB ESPIRITUAL

(…)

Cézanne, l’investigador de la nova llei de la forma, es plantejà el problema per un altre camí, el més a prop dels medis pictòrics purs. Covertí una tassa de te en un ésser animat o, millor dit, reconegué un ésser en aquesta tassa. Elevà la nature morte a una alçada a on les coses exteriorment “mortes” cobren vida. Tractava les coses com a éssers humans perquè tenia el do de veure en totes les parts, la vida interior. Cézanne crea l’expressió cromàtica de les coses, la seva nota pictòrica interior, i les encaixa en la forma que eleva a la fórmula de ressonància abstracte, plena d’harmonia i sovint purament matemàtica. No es un home, ni una poma, ni un arbre el que està representat, sinó que l’artista utilitza tots aquests elements per a crear un objecte de ressonància interior pictòrica denominada “imatge”.

D’aquesta manera denomina també a les seves obres un dels més grans pintors francesos: Henri Matisse. Pinta “imatges” en les que vol reflectir el diví. Per aconseguir-ho no requereix d’altres mitjans que l’objecte (persona, per exemple, o cosa) com a punt de partida i els medis exclusius de la pintura: color i forma. (pàg. 43)