Physique et Métaphysique de la Peinture

CATTIAUX, Louis

Physique et Métaphysique de la Peinture

Bruxelles: Les amis de L. Cattiaux, 1991
Numéro de dépôt légal: D/1991/0168/1

Edició Espanyola

Física y metafísica de la pintura, obra poética

Tarragona: Arola Editors, 1998

L’origen de l’art no surt d’una necessitat estètica, com generalment es creu, sinó més bé d’una necessitat de dominació màgica.

Fragment del capítol X

Origen

L’origen de l’art no surt d’una necessitat estètica, com generalment es creu, sinó més bé d’una necessitat de dominació màgica.

Efectivament, els antics dibuixos i pintures rupestres porten tots signes estranys difícilment interpretables si no es coneix els antics rituals d’embruixament. Hom veu en aquestes pintures, que generalment representen animals, punts i traços agrupats a la creu de les bèsties, o als altres punts vulnerables.

Es tracta de representacions d’atzagaies i de fletxes que penetren màgicament l’efígie sensibilitzada de l’animal desitjat pel ritual d’embruixament.

Els primitius coneixien prou bé la poderosa acció de l’influx màgic de l’embruixament de caça sobre l’ànima col•lectiva de certes espècies. Es vinculaven amb l’egregore(1) del ramat, mitjançant un ritus de sensibilització de la imatge pintada per aconseguir el seu consentiment i assegurar la perennitat de l’espècie i la seva perpetuació per la custòdia de les mares i dels joves.

Els cossos sense cap d’ossos i de bisons esculpits en argila trobats recentment en les grutes prehistòriques, intriguen molt als arqueòlegs. Però tots els signes d’utilització màgica d’aquestes efígies hi son visibles en elles i en el seu entorn. La pica que emergeix del seu coll té per finalitat aguantar el cap acabat de tallar d’un animal mort en la caça, i aquest cap complementa així la dagyde(2) d’embruixament animant-la, vitalitzant-la, sensibilitzant-la, impregnant-la de l’ànima col-lectiva del ramat.

El ritus màgic que segueix és destinat a donar als caçadors la influència sobre aquest ramat gràcies a una imposició psíquica sobre l’entitat que anima aquestes bèsties.

Les nombroses empremtes de mans marcades amb sang trobades sobre aquestes efígies o sobre les pintures murals, i les fletxes clavades en punts vitals, son marques visibles del ritus secret de la possessió màgica.

La mateixa música, el cant i la dansa tan sols eren, en el seu origen, el suport del pensament màgic conciliant-se amb el món hostil o manant-lo.

Així, totes les arts tenen el seu origen en la primera obligació de l’home encarnat: la de defensar-se en els tres plans del mon creat. No és fins després d’haver acabat el ritus que ha pogut prendre consciència de la gratuïtat de l’art pel joc de les formes, sons, colors i moviments, i elevar la seva màgia fins a assajar, per mitjà seu, de combregar amb la gran ànima del món, a la que els homes anomenen Deu.

Direm aleshores que la màgia particular s’ha elevat a la màgia general, i que l’art és el conducte que ens fa comunicar amb l’Universal.

Quan la cosa es produeix, és l’art, quan no es produeix no és res. (pàg. 43-5)

(1) ”egrégore” és una paraula ideada per l’autor que designa l’esperit de la manada.
(2) Dagyde: És una nina d’embruixament. Aquí indica la efígie d’argila.