Zen en el arte del tiro con arco

HERRIGEL, Eugen

Zen en el arte del tiro con arco

Buenos Aires: Editorial Kier, 2003
Dipòsit legal 11.723 c 2003
ISBN 950-17-1004-1

Hem de reconquerir la innocència infantil amb llargs anys d’exercicis en l’art d’oblidar-nos de nosaltres mateixos.

Aquesta consciència quotidiana no és una altra cosa que dormir quan es té son i menjar quan es té gana. Tan bon punt reflexionem, raonem i formulem conceptes, l’inconscient primari es perd i sorgeix un pensament. Ja no mengem quan mengem, ja no dormim quan dormim, s’ha disparat la sageta, però no vola en línia recta vers el blanc i aquest no està allà a on hauria de ser.

L’home es un ésser pensant, però les seves grans obres les realitza quant no calcula ni pensa.

Hem de reconquerir la innocència infantil amb llargs anys d’exercicis en l’art d’oblidar-nos de nosaltres mateixos.

Després d’aconseguir això, l’home pensa sense pensar, pensa com la pluja que cau del cel, pensa com les onades que es mouen en el mar, pensa com les estrelles que il•luminen el cel nocturn, com el verd fullatge que brolla sota el tebi vent primaveral. De fet, ell mateix és la pluja, el mar, les estrelles, les onades.

Una vegada que l’home ha assolit aquest estat d’evolució espiritual serà mestre zen de la vida. No necessita, com el pintor, del llenç, pinzells i colors. No necessita com l’arquer, de l’arc, sagetes, ni fitó, ni altres recursos. Utilitza els seus membres, el seu cos, el cap i els òrgans. Perquè, i en això estan d’acord els mestres arquers de tots els temps, l’accés està obert únicament a aquells que s’acosten amb el cor. És a dir, lliures de segones intencions.